Cultura Audiovisual
Laia Martín Magallón
Autors humanistes
Sabine Weiss
Va neixer a Saint-Gingolph, Suïssa, 23 de julio de 1924, i actualment té 96 anys.
Va ser alumne de Frédéric Boissonnas.
Dorothea Lange
Va néixer a Hoboken, Nova Jersey, el 25 de maig de 1895.
Va estudiar a Nova York a la Universitat de Colúmbia.
Carlos Pérez Siquier
Va neixer a Almería, Espanya al 1930.
És considerat un dels pioners de l'avantguarda fotogràfica a Espanya i Premi Nacional de Fotografia.
La seva obra personal s'inicia en els anys 50, quan va realitzar la seva primera sèrie fotogràfica a l'humil barri de la Chanca.
QUE ÉS?
La fotografia humanista és un moviment fotogràfic que dóna importància l'ésser humà en la fotografia.
Tot i que un dels temes més recurrents és denunciar i mostrar les injustícies.
Està relacionada amb el fotoperiodisme, fins i tot és pot considerar que és una branca poetica del fotoperiodisme.
DE QUE TRACTA?
Consisteix en captar moments quotidians de la vida de les persones. Sense cap objecte que desviï l'atenció. D'aquesta manera prioritza l'expressiò de la persona.
Quan sorgeix?
Va sorgir al l'any 45, justament al final de la segona guerra mundial, a frança per «Le baisier de l’hôtel de ville» (El beso en el ayuntamiento) de Robert Doisneau.
La seva finalitat original era veure els petits moments de felicitat del dia a dia, ja que estaven en un moment de postguerra.
Fundadors del moviment:
Els fundadors d'aquest moviment són Henri Cartier Bresson, Robert Doisneau y Willy Ronis.
Tema del que tracta:
Les persones que són fotografiades solen estar en el carrer o en llocs públics. Els temes que normalment tracta són l'amor, la misèria, la cultura, el patiment… Per tant els temes poden ser molt variats, però es centren en fotografiar el que ens fa humans.
The family of man
És l'exposició més destacada, la qual trenca records i una de les més famoses i populars del món.
Va ser organitzada per Edward Steich, fotògraf i director del Departament de Fotografía del MoMA.
És va realitzar per primera vegada a l’any 1955, en el Museu d’art modern a Nova York, després va estar uns quants anys canviant de lloc i anant per tot el mon.
Per fer-la van rebre més de 4 milions de fotografies, i per seleccionar-les s’hi van estar més de 3 anys, finalment es van escollir 503 imatges de 273 artistes, els quals provenien de 68 països diferents.
Va ser una declaració solidaria global per a la dècada posterior a la Segona Guerra Mundial.
Un dels principals objectius d’aquesta exposició és donar una visió de les persones a partir de imatge d’interès a l'ésser humà amb un sentit ampli sense cap importància de la localitat, la rasa, el sexe o l’edad.
L’any 2003, aquesta exposició va formar part de la col·lecció fotogràfica de la UNESCO’s memory of the world register, gràcies al reconeixement del valor històric.
