Cultura Audiovisual
Laia Martín Magallón
Em miro al mirall i només veig allò
Alguna vegada has sentit que el teu cos no t’agradava? Què alguna part del cos no era bonica perquè no era d’una determinada manera? Això, és per culpa de la societat, la seva constant necessitat de buscar un cos perfecte i no acceptar que tots els cossos són perfectes. Aquests objectius imposibles poden provocar que ens obsessionem amb el nostre aspecte físic fins al punt que creiem que si no tenim un aspecte semblant al que es considera perfecte, la gent ens rebutjarà.
El nostre projecte consta de tres vídeos i una sèrie de fotografies, el primer serveix d’introducció representant que n’estem fartes de la societat i de les expectatives que té sobre nosaltres, el segon parla de com hi ha vegades que ens podem sentir a gust amb el nostre cos, però d’altres vegades no ho estem i així successivament formant una muntanya russa d'emocions. El tercer vídeo ho intenta enfocar tot d’una manera més optimista, aquí hem demanat als companys que ens diguessin que els agradava més del seu cos, i per finalitzar hem fet una sèrie de fotografies (en concret set), les quals parlen d’una noia que no esta contenta amb el seu físic i l’intenta cambiar, fins a un punt on no es reconeix.
Introducció:
Carta a la societat
A tots nosaltres ens ha passat que en algun moment hem estat farts de la societat en que vivim, els complexes que ens crea, la pressió de ser perfecte i les constants injustícies. Hi ha vegades que només volem reduir-la a cendres i aixecar una nova on tots siguem perfectes a la nostra manera, on no ens faci vergonya mostrarnos tal-hi com som perquè no tenim un cos “bonic” i “correcte”.
Ataràxia efímera
Tothom ha viscut moments en el que ha estat en guerra amb si mateix. Etapes en les que passes d’estimar-te a voler arrencar-te la pell. Sense poder mirar el teu reflexe amb un somriure.
La càrrega d’un cos
El pes d’una persona varia durant tota la seva vida, però ho fa durant un dia. No peses el mateix quan et lleves que quan vas a dormir. Per tant, no tenim un sol pes. Per tant, és impossible intentar-nos quedar en un pes concret per la resta de la nostra vida.
El teu pes no et defineix.
Aquest vídeo segueix l'obsessió d’una persona amb el seu pes.
(Auto)estima't
Algun cop has parlat d’allò que no t’agrada de tu mateix@? Segurament sí. La autocrítica és un constant a la nostra vida que ve amb la premisa de fer-nos veure tot el que està “malament”per “millorar-ho”, l'únic que fa això és que no ens sentim bé amb nosaltres mateixos. No obstant, del que pot ser no has parlat tant, és de tot allò que SÍ t’agrada.
Perquè centrar-nos en cambiar el que no ens agrada, quan podem centrar-nos en lluir i mostrar allò que sí ens agrada?
Noia de revista
Comparar, és una acció que realitzem constantment. Sempre acostumem a comparar parts del nostre cos amb parts del cos d’altres creient que son millor que les nostres, i llavors desitgem tenir-ho com x persona, arribant fins al punt de realitzar operacions per aconseguir-ho. El que no acostumem a pensar es que potser aquesta part que ens desagrada, és un tret que ens pot caracteritzar i fer que lluïm com nosaltres mateixos si ho enfoquem de la manera adequada.
![]() | ![]() | ![]() | ![]() |
---|---|---|---|
![]() | ![]() | ![]() |