Cultura Audiovisual
Laia Martín Magallón
DIRECTORS
Sergei Eisenstein
Va ser el més important cineasta soviètic que, amb el suport econòmic de la Unió Soviètica, va crear autèntics clàssics del cinema universal.
Experimentar con el muntatge, per els cineastes soviètics era el punt clau de tot el llenguatge cinematogràfic.
La seva carrera cinematogràfica comença amb El diario de Glúmov, un curtmetratge sobre els interessos i potser l'avarícia de les persones. Més tard, roda La huelga, el seu primer llarg, que en sis actes recrea una vaga de treballadors a una fàbrica. Va marcar molt la seqüència en que, fent ús de l'Efecte Kuleshov, relaciona imatges dels manifestants amb imatges d'un escorxador.
El més important a part de les parts tècniques és que el protagonista eren les masses.Tenia un fort sentit polític en tota la seva ideologia.
Vsevolod Pudovkin
Com Vertov i Eisenstein, també va ser aprenent de Kuleshov. Aquest director va destacar perquè va definir un protagonista individual a les seves històries a diferència del que estava establert aleshores al cinema soviètic, on el protagonista era col·lectiu, tot i que mantenia aquesta connotació o referència a les masses. Preferia els plans més tancats que no els generals i defensava el muntatge a posteriori, sense tanta planificació prèvia.
La que és considerada la seva millor pel·lícula és La Madre, que plasma la lluita d'una dona contra el zarisme, convertint-se en tot un símbol de la dona soviètica.
Dziga Vertov
Fundador del Grup de Kinoki, grup de cineastes que defensaven la corrent del Cine Ull. Per aconseguir aquesta naturalitat o realitat característica del Cine Ull o del Cine Veritat, sovint gravava amb càmeres ocultes i sense permisos. A més, també va publicar les seves teories sobre cine, que es poden trobar al Manifest Kinoki. Com a síntesi entre la seva carrera com a cineasta i les seves idees teòriques, trobem El hombre de la cámara, una peli que relata la vida diaria a una ciutat dela URSS mentre que fa un homenatge al cineasta i al "darrere de les càmeres".
_1913.png)
CINEMA SOVIÈTIC
CARACTERÍSTIQUES
Gèneres principals:
-
Realisme socialista: esdeveniments que mostraven la Revolució Russa i els canvis socials
-
Històric: cinema a partir dels anys 30 que relatava la història des del punt de vista que interessava políticament.
El proletariat era el protagonista de les històries.
S'exaltaven els sentiments obrers i nacionalistes.
Els temes principals eren la crueltat de l'enemic i l'avenç social.
Contingut polític i propagandístic, es basava en el proletariat
Corrents:
Cinema experimental: s'encarrega de trencar amb els estàndards del cinema americà. Amb l'arribada d'Stalin al poder aquesta corrent es va acabar.
Cinema propagandístic/ adoctrinador: Recreava escenes del passat barrejant la ficció i el documental. Era una eina adoctrinadora. El fet de comptar amb uns nivells alts d'analfabetisme en la seva població, va fer del cinema soviètic una importat eina alliçonadora.
Cine amb ideologia col·lectivista: El protagonista individual es veu substituït per el proletariat com a col·lectiu. Aquest canvi ve donat per les idees polítiques del moment. Buscaven que els espectadors es veiessin reflectits en aquest col·lectiu.
En reinventar el muntatge van néixer dues corrents:
-
Fàbrica de l’actor excèntric i cinema puny: interpreten el muntatge com un xoc per impactar a l'espectador. Ajuntaven imatges per a que el públic reflexionés. El màxim referent va ser Eisenstein, que també feia ús de l'Efecte Kuleshov.
-
Cinema ull: plasmar el món de manera realista, sense artificis. Precedeix al cinema documental.
Tipus de muntatge:
Muntatge rítmic: les imatges segueixen el ritme de la música.
Muntatge tonal: ritme de la música i connotació emocional. Més simbòlic, poètic.
Muntatge intel·lectual: és un muntatge de sons i harmonies des d’un punt de vista més intel·lectual, un muntatge simbòlic.
PART TÈCNICA
Van exaltar l'ús conscient del muntatge cinematogràfic i van proposar importants innovacions a aquesta tècnica amb teories com l'Efecte Kuleshov. Aquest efecte relaciona simbòlicament els diversos plans per crear nous significats.
Amb l'arribada del cinema sonor els cineastes soviètics també van aportar importants teories entorn a l’ús del so al cinema.
CONTEXT HISTÒRIC
Va des de la Revolució Russa fins poc desprès de la Segona Guerra Mundial.
A finals segle XIX els germans Lumiere van inventar el cinema. Els russos desconfiaven del cinema perquè pensaven que podia ser un mètode de control dels altres països sobre la revolució russa.
Després de la Revolució d'Octubre es va establir la URSS que considerava que el cinema era l’art més important. El va fer servir per controlar les masses i adoctrinar-les, ja que la gent era majoritàriament analfabeta.
PEL·LICULES MÉS IMPORANTS
OKTYABR (Octubre)
1925, dirigida per S. M. Eisenstein.
KONETS SANKT-PETERBURGA
(La fi de Sant Petersburg)
1927, dirigida per Vsevolod Pudovkin.
MAT(La mare)
1926, dirigida per Vsevolod Pudovkin.
SURREALISME
Sorgeix a França el 1919.
Utilitza tècniques pròpies del moviment surrealista.
Es van inspirar en les teories dels somnis i l'inconscient de Sigmund Freud.
Agafaven el món real i el transformavenen el món dels somnis.
Es va considerar al cinema una extensió de la pintura.
Va ser a la poesia d'André Breton, Paul Eluard, Louis Aragon i Philippe Soupault.
Utilitzaven l'escriptura automàtica.
Manera d’escriure on es trenca amb les normes establertes, amb un resultat final d’un estatus racional totalment diferent.
CARACTERÍSTIQUES
Representen somnis.
Aquests tenen imatges singulars, irracionals, aleatòries i molt absurdes.
Crear un gran impacte a l’espectador.
Van desafiar la manera en què es representava la realitat al cinema.
Representaven al cinema com un mitjà que anul·lava els límits de la realitat.
Intenten descartar la visió tradicional i ensenyar noves maneres de mirar al marge de tot principi estètic i moral.
Ús de la deliberada confusió de temps i espais diferents, a la recerca de destacar el món dels somnis i de l'inconscient.
S’atorgen a les imatges un valor en si mateixes.
TEMES
Crítica de les tradicions i institucions socials com per exemple la religió, el matrimoni, la família…
Amour fou (amor boig) que expressava sentiments forts d'enyorança, amor i desig sexual.
"Automatisme Psíquic" manera en la qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament.
El subconscient, l’irracional, la psicoanàlisi.
Ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al "bon gust" burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
OBJECTIUS
- Desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte.
- Acabar amb la cultura burgesa.
- Expressar de manera poètica el subconscient. (d’aquesta manera implica un enfocament avanguardista de la producció cinematogràfica i la teoria.)
AUTORS MÉS IMPORTANTS
Luis Buñuel
Luis Buñuel és considerat el pare del surrealisme en el cinema i el responsable d'algunes de les imatges més impactants vistes en una pantalla.
Va ser un artista que parlava en fotogrames sobre el desig. Un desig sempre impossible perquè els seus personatges, turmentats i guiats pels seus somnis, mai són capaços d'aconseguir allò que anhelen.
l'Església estarà sempre en el seu punt de mira, el que li generarà detractors i seguidors fins avui mateix.
Salvador Dalí va ser un pintor, escriptor, escultor, decorador i pensador català. No obstant, també va col·laborar en el món cinematogràfic. Va ser un dels majors representants del surrealisme, sobretot en l'àmbit de la pintura.
Dalí acostumava a utilitzar la fixació d'imatges inspirades dels somnis, a més va inventar el mètode paranoicocrític (que Dalí definia com “mètode espontani de coneixement irracional basat en l'objectivitat crítica i sistemàtica de les associacions i interpretacions de fenòmens delirants”). Tanmateix, Dalí es va inspirar en la tècnica d’observació de Leonardo Da Vinci (tècnica que consisteix en mirar una paret i a partir d’aquesta observar com sorgien formes) i en les tècniques de “frottage” (tècnica francesa que consisteix en frotar un llapis sobre una fulla sobre un objecte, aconseguint una impressió de la forma i la textura.)
Salvador Dalí
Hans Richter
Va ser un pintor i cineasta alemany. Va abandona la pintura per dedicar-se al cinema. És considerat com el màxim precursor del cinema abstracte. Per ell l’art modern girava en torn a conceptes com: la dinàmica del moviment, la forma, el color…
La seva obra més coneguda és “Rhythmus 21”.
Germaine Dulac
A més de directora de cinema, també va ser realitzadora, guionista i productora francesa.
Amb ajuda del seu marit va fundar una productora, o va dirigir pel·lícules comercials, abans de dirigir pel·lícules impressionistes i surrealistes.
Bona part de la seva obra va sorgir de la autofinanciació, ja que els temes que tractava no agradava als productors d’aquella època.
Germaine utilitzava tècniques cinematogràfiques com l’efecte “flou” (efecte que consisteix en fer un desenfoc en l’imatge) i la sobreimpressió.
Man Ray
Va ser un cineasta estadounidenc, que va tenir un gran paper sobretot en el món de la fotografia, ja que va introduir corrents artístics com el surrealisme dins de la fotografia.
En les obres de Man Ray veiem reflectida la seva sensibilitat humorística. El seu estil es caracteritza per l’irracional i l’incongruent, que provoquen erotisme i escàndol.
Fernand Léger
Va ser un pintor cubista, escultor i cineasta francés.
En la realització de la primera pel·lícula va col·laborar amb Man Ray. A més, va dissenyar escenografies i vestits per al ballet Suédois, de Rolf de Maré.
PART TÈCNICA
-Diferents velocitats de filmació. Càmeres lentes amb tràvelings de seguiment i acceleracions.
-Angulacions inusuals
-Efectes òptics.
- Unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències, a més han de ser absurdes. (El temps i els espais són molt confusos)
- Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges, la fosa en negre i es divideixen en actes.
-La part més il·luminada és el centre, mentre que els cantons estan més fosques.
ACTORS MÉS IMPORTANTS
Génica Athanasiou
Simone Mareuil
Jean Cocteau
Lucien Bataille
Pierre Batcheff
Enrique Riveros
PEL·LICULES MÉS IMPORANTS
1928, dirigida per Germaine Dulac.
Va ser la primera pel·lícula considerada surrealista.
1929, dirigida per Dalí i Luís Buñuel.
Considerada l’obra mestra del cinema surrealista.
1932, dirigida per Jean Cocteau.
Va ser criticada perquè no es va considerar completament una obra surrealista.
PRIMERES APARICIONS DEL SURREALISME
EXPRESSIONISME
Carl Boese
Fritz Lang
F.W.Murnau
CARACTERÍSTIQUES
Voli expressar els sentiments de manera intensa, sense importar realitat exterior.
Defensaven la llibertat de la forma, els colors i la deformació de la realitat.
Les representacions predominants van ser la por, l’horror i la lletjaltat.
L'artista expressionista va tractar de representar l'experiència emocional en la seva forma més completa, sense preocupar-se de la realitat externa sinó de la seva naturalesa interna.
Pretenia expressar d'una forma més subjectiva la naturalesa de l'ésser humà, donant preponderància a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat.
DIRECTORS
-Exageració interpretativa, gairebé teatral. Exageren les emocions al màxim a l'hora de plasmar sentiment extrems.
-Maquillatge diferent per facilitar l'exageració.
-Ús recurrent del primeríssim primer pla.
-Música: orquestra simfònica, és la música del romanticisme.
PART TÈCNICA
-Espais ovals per donar una sensació d'opressió i vigilància.
-Plans oblics per suscitar vertigen.
-Perspectives falsejades.
-Moltes línies obliqües i diagonals.
-Objectes asimètrics de caràcter antinaturalista.
-Intens clarobscurs (expressió de la dualitat de l'individu confrontat amb el seu món interior), jugaven amb llums i ombres. Llum minvant.
CONTEXT HISTÒRIC
Alemanya finals segle XIX i principis del XX. Era una època d'esscassetat econòmica en la qual les persones estaven amagades amb les circumstàncies. Aquesta amargura va provocar un rebuig per la realitat, causant una distorsió per arribar als sentiments de l'espectador. L'expressionisme es caracteritza per exterioritzar sentiments manera pessimista. És considerat un dels primers moviments avantguardes. En contra de l’impressionisme.Els impulsors d'aquest moviment artístic (de la part literària, no de la cinematogràfica) van ser: Bertold Brecht, August Strindberg y Franz Kafka.
PEL·LICULES MÉS IMPORANTS
METROPOLIS
1926, dirigida per Fritz Lang.
NOSFERATU
1922, dirigida per F.W.Murnau.
EL GÒLEM
1920, dirigida per Paul Wegener i Carl Boese.
EL GABINET DEL DR.CALIGARI
1919, dirigida per Robert Wiene.
NEOREALISME
CONTEXT HISTÒRIC
Sorgeix a Itàlia després de la II Guerra mundial. Situada a finals dels anys 40 per això se li dóna aquest nom.
Va revolucionar ètica i estèticament el cinema italià i del món sencer a l'època, ja que va marcar una revolució i una renovació del sector. Inclús influirà a les altres arts, especialment a la literatura.
Tot i així, és bastant eclèctic: no hi ha una definició única, sinó que té a veure amb l'aparició de determinats directors i cert tipus de pel·lícules. Encara que no dominava tota la producció italiana, era el corrent que predominava.
-
1943: Cau el règim feixista de Mussolini.
-
1945: Acaba la Segona Guerra Mundial: reconstrucció.
-
País en ruïna absoluta social, econòmica i institucional. Pobresa i ferides obertes per la guerra.
-
Caiguda del feixisme: s’elimina la censura i els directors tenen més llibertat = naixement del corrent.
-
Eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.
-
Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.
-
Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes ja que no eren tant patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.
-
Tot i així no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat.
DIRECTORS
Luchino Visconti
Director de cinema, teatre, guionista i escriptor important que va impulsar als productors italians a fer pel·lícules que reflectissin la realitat nacional de l'època. Algunes de les seves obres més importants són Obsessió i La terra tremola.
Roberto Rossellini
Va ser un dels directors més importants del neorealisme italià. Va néixer en una família burgesa de Roma i el seu pare va construir el primer cinema de la ciutat. En quant a pel·lícules té Roma, ciutat oberta la qual és considerada una de les millors d’aquesta època.
Vittorio di Sica
Vittorio di Sica va ser director i actor de cinema Italià i un dels personatges més importants del neorealisme italià amb una de les millors obres d’aquest moviment i el que alguns crítics d’avui en dia podrien denominar com al millor film de la història El lladre de bicicletes. També n’ha fet d’altres com Sciuscià i Umberto D.
Giuseppe de Santis
Giuseppe de Santis, director de cinema italià i guionista és un gran representant del neorealisme italià que va seguir a la Segona Guerra Mundial. Té una de les obres representatives d’aquest moviment, Riso Amaro.
.jpg)
CARACTERÍSTIQUES
Punt de vista objectiu, directe.Rebutgen la màgia.
Ho volien representar tot tal i com era. No exclouen elements de la realitat.
Argument: era un tema social, proper a la classe treballadora. Plasmaven una transparència envers la realitat com mai s’havia mostrat, criticava la societat.
La figura del cineasta canvia, fan cinema per mostrar la realitat i mostrar les coses. Nens com a espectadors de com es el món. Van eliminar les regles estrictes del guió i feines servir la improvisació. Finals infeliços.
Fonamentalment dramàtiques i no comercials.
PART TÈCNICA
Els actor no eren professionals, explicaven la teva vida tal com eren, no actuaven. Pressupost baix, fer escenes llargues sense talls per expressar millor la realitat.
Aspectes tècnics: trames ambientades en els sectors més desafavorits. Actors professionals i no professionals. no tenien recursos, per tant ambientades en ambients naturals.
Imatge i participació de la dona. Mitjans eren senzills i sobris a causa de la postguerra.
Llum natural. so no en directe, ús del doblatge. Gravacions de mà. Sense disseny de producció i equip de producció semblant a dels documentals
PEL·LICULES MÉS IMPORANTS
ROMA, CIUTAT OBERTA
1945, dirigida per Roberto Rossellini.
SCIUSCIÀ
1946, dirigida per Vittorio De Sica.
EL LLADRE DE BICICLETES
1948, dirigida per Vittorio de Sica.
LA TERRA TREMOLA
1948, dirigida per Luchino Visconti.
CINEMA D'AUTOR
NOUVELLE VAGE I FREE CINEMA
NOUVELLE VAGE
CONTEXT HISTÒRIC
Aquest moviment es situa a França durant la postguerra. A finals de la dècada dels 50 fins als 65.
En 1958, Francia es troba en una situació de crisis en l’àmbit de la política.
El conflicte d’Argelia provocà entre 1954 i 1962, dos milions de joves fossin enviats a un altre continent per combatre guerres no reconegudes oficialment.
Rebutjava la manera tradicional de fer pel·lícules i afavoria a la innovació.
És considerat un dels corrents més influents del cinema ja que marca un abans i un després en la història cinematogràfica
Veien el cinema com una manera de comunicar-se amb l’espectador.
Va partir d'un grup de joves realitzadors, procedents en general del món de la crítica, i més en concret de les pàgines de la revista francesa Cahiers du Cinéma.
Fundada al 1951 per André Bazin i J. Doniol Valcrose, va agrupar a crítics de cinema provinents d'una generació que es va anar preparant durant diversos anys com cinèfils aficionats, fidels espectadors dels cinema-clubs i especialment de la cinematografia francesa.
André Bazin seria el fundador i el membre més adult de la revista. Considerat "l'artífex" en termes teòrics de la Nova Ona. Va ser a Cahiers du Cinéma on per primera vegada es va exposar el concepte de "auteur" (autor). Aquest concepte es basava en la idea d'Andre Bazin que el cineasta hauria plasmar part de la seva ànima en l'obra realitzada.
El text que explicava: l'home que el va realitzar, que va generar l'adjectiu amb ell que es descriuria fins al moment a l'autèntic director / artista, seria un home que es va prendre aquesta idea a peu de la lletra, Francois Truffaut. Aquesta idea va ser assimilada per tots els membres pertanyents a la revista, es va convertir ràpidament en l'òrgan de difusió de les idees dels realitzadors més importants del que després es va conèixer com la Nouvelle Vague, des de l'editor Eric Rohmer fins a cada un dels crítics. Tots, a l'desenvolupar-se com directors, farien cas de la teoria de Bazin.
Gràcies a l'actitud rebel dels directors el cinema va canviar radicalment i el cinema modern va néixer amb les seves pel·lícules.
CARACTERÍSTIQUES
Valoraven la innovació en tots els ambits, feien ús de tècniques cinematogràfiques que trencaven visualment i narrativament.
Busquen la veritat humana des de l'experiència artística. per exposar-la amb la major sinceritat possible.
Les històries no eren lineals narrativament.
Dos corrents que van influir en la Nouvelle Vague ca ser el neorealisme italià i el cinema negre.
Buscaven l'experimentació i mantenien un esperit iconoclasta, és a dir, rebutjaven la veneració de les imatges.
Estava molt lligat a els esdeveniments de l'època, amb la societat i la política.
Feien ús de la ironia.
La temàtica tractava d'experiències vitals representades per personatges que es comporten i actuen de manera immoral i són irresponsables amb les seves vides. Normalment no tenen un objectiu a la vida o vincles familiars, per tant donaven pas a situacions estrambòtiques en les quals una persona normal no acabaria.
Les relacions amoroses estan plenes de complexitats.
DIRECTORS
Jean-Luc Godard
Claude Chabrol
Éric Rohmer
Jacques Rivette
Agnès Varda
François Truffaut
.jpg)
PART TÈCNICA
No utilitzaven el trípode, causant escenes més dinàmiques.
Mai gravaven en estudis, sempre ho feien en
localitzacions reals.
Els directors donaven la llibertat als actors de crear diàlegs improvisats que afavorissin a la espontaneïtat de la pel·lícula.
Les produccions eren de baix cost ja que tenien un pressupost reduït.
El so es gravava en directe.
Feien us del recurs jumpcut, és a dir, fer salts en el temps suprimint escenes.
Eren coneguts per fer un ús recurrent dels plans seqüència.
Jack Clayton
Tony Richardson
Karel Reisz
Lindsay Anderson
FREE CINEMA
CARACTERÍSTIQUES
És creen històries a partir d'allò quotidià i compromeses amb la realitat social de l’època.
Va agafar gran influencia de la Nouvelle Vague francesa.
Els seu objectiu és apropar-se als éssers anònims de la societat, és a dir, al proletariat que no havia estat retratat en la cinematografia prèvia.
El seu inconformisme social els fa criticar a la burgesia i l'estructura de la societat amb amargor i ironia.
En les pel·lícules es reflecteix la tristesa d'una vida urbana absolutament mecanitzada.
Denuncien l'aïllament de l'ésser humà.
Hi ha una renovació temàtica:
-
Personatges→ Proletariat
-
Escenaris→ Zones industrials
-
Quotidianitat
DIRECTORS
PART TÈCNICA
- Efectes expressius molt lliures.
- Cinema documental.
- Es grava en blanc i negre amb pel·lícules de 16 0 35 mm.
- So en directe.
- Estética realista.
- Pressupost reduït→ Rodat amb petits equips i al marge dels estudis.
- Bandes sonores→ Jazz.
CONTEXT HISTÒRIC
Sorgeix a l'hora amb la Nouvelle Vague. Es un moviment britànic. Situat a finals de la dècada dels 50 fins als 60. Els anys 1960 van ser una època de prosperitat que va donar inici a la modernització d’Anglaterra.
Trenquen amb el cinema Nord-americà i
segueixen la tradició d’un estil més realista.
Sorgeir el Manifest dels joves irats (Angry young men), les seves obres eren una crítica des del punt de vista de la classe baixa, criticaven el sistema polític i social respecte a la diferencia de poder entre classes.
PEL·LICULES MÉS IMPORANTS
À BOUT DE SOUFFLÉ
1959, dirigida per Jean-Luc Godard.
BANDE ANDE À PART
1964, dirigida per Jean-Luc Godard.
ELS 400 COPS
1959, dirigida per François Truffaut.
LA SOLEDAT DEL CORREDOR DE FONS
1962, dirigida per Tony Richardson
.
CINEMA D'AUTOR
Quentin Tarantino
Woody Allen
Alfred Hitchcock
Charles Chaplin
Federico Fellini
CARACTERÍSTIQUES
Creació al marge dels estudis i la indústria cinematogràfica (es pot confondre amb el cinema independent).
Visió particular de la societat que l'envolta.
Tractament audiovisual propi i gairabé exclusiu del director
Elements identificables en l'obra, com ara la simbologia o la temàtica recurrent.
Creació d'un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres.
Treball recurrent amb els mateixos actors i actrius, muses de les seves obres.
Tractament de temes conflictius o que inviten a la reflexió del públic.
DIRECTORS
PART TÈCNICA
Elements identificables en l’obra, com ara la simbologia o la temàtica recurrent.
Creació d’un corpus identificable amb el conjunt de les seves obres.
Treball recurrent amb els mateixos actors o actrius, muses de les seves obres.
CONTEXT HISTÒRIC
Es comença a classificar com cinema d'autor a partir de la dècada del 1960.
En els anys 60 al segle XX, un grup de crítics de cinema francesos començen a plantejar-se interrogants sobre el rol del director dins d'una pepl.lícula. Proposen que el cinema que havia de tenir una visió particular de la realitat i revelar la presència d'un autor-director responsable per a les imatges projectades.
PEL·LICULES MÉS IMPORANTS
AMARCORD
1973, dirigida per Federico Fellini.
ANDREI RUBLIOV
1966, dirigida per Andrey Tarkovskiy.
MADUIXES SILVESTRES
1957, dirigida per Ingmar Bergman.
LA NIT AMERICANA
1973, dirigida per François Truffaut.
L'AMIC AMERICÀ
1977, dirigida per Wim Wenders.
CAP ESBORRADOR
1977, dirigida per David Lynch.
ZELIG
1983, dirigida per Woody Allen.
THE PILLOW BOOK
1996, dirigida per Peter Greenaway.
DOGMA 95
.jpg)
CARACTERÍSTIQUES
Per a que una pel·lícula fos considerada del gènere de Dogma 95 havia de complir 10 normes, totes i cadascuna d'elles, sinó no seria considerada com a Dogma 95.
Els decàlegs van ser les següents:
-
El rodatge ha d’haver estat realitzat exclusivament en espais exteriors. L’ús d’accessoris i decoracions no està permès, i si aquests són imprescindibles per la història, s’haurà de trobar un exterior on es trobi naturalment aquest accessori.
-
El so de la producció audiovisual ha de ser el real de la filmació; no està permès separar les imatges del so, i no és permès afegir música ni doblar en postproducció.
-
La filmació ha de realitzar-se 100% càmera en mà; no es poden utilitzar trípodes, gimbals ni cap altre tipus d’eix artificial.
-
Les pel·lícules han de rodar-se a color. I en quant a la il·luminació, aquesta ha de ser 100% llum natural; no està permès l’ús de focus ni cap classe de llum artificial.
-
La pel·lícula no pot contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc.)
-
Emprar filtres o efectes especials de qualsevol tipus no està permès.
-
Els fets narrats han de ser completament contemporanis, no es poden fer canvis temporals ni geogràfics.
-
No s’accepten les pel·lícules de gènere.
-
El format resultant ha de ser 35 mm normal (format acadèmic).
-
El nom del director no pot aparèixer als crèdits.
DIRECTORS
CONTEXT HISTÒRIC
El moviment “Dogma 95” va durar cinc anys, sorgeix a mitjan anys noranta, a Copenhaguen, i no va sorgir a l’atzar, va sorgir justament aquell any degut a que es celebrava el centenari del setè art, on 100 anys abans els germans Lumière van realitzar la seva primera projecció.
Aquest corrent va estar iniciat pels directors danesos Thomas Vienterberg i Lars von Trier, aquests pretenien regressar al cine d’orígens narratius i tècnics més purs per així combatre amb la tendència del cine de Hollywood de fer grans superproduccions amb milers d’efectes especials. Bàsicament el que volien donar a entendre amb aquest moviment és que tothom pot fer cine, sense pressupost, ni efectes especials, només càmera en mà, actors i un guió potent.
PEL·LICULES MÉS IMPORANTS
IDIONTERNE
1998, dirigida per Lars von Trier.
FESTEN
1998, dirigida per Thomas Vinterberg.