Cultura Audiovisual
Laia Martín Magallón
El còmic
Definició del mitjà i trets distintius
El còmic és un seguit d'imatges les quals narren una història, aquesta pot tenir diàlegs i efectes de so. Les imatges s'ordenen de manera seqüencial per així transmetre una sensació de coherència temporal i descriuen el lloc on es desenvolupa la història.
Característiques
-
Organització seqüencial: Es composa per una sèrie de vinyetes que contenen imatges. Aquestes vinyetes estan ordenades de manera que expliquen una acció.
-
Utilització de codis pictocinètics: imatges i senyals que representen el moviment, com les línies cinètiques per representar un objecte en moviment.
-
Utilització de codis audiopictòrics: Els sons es representen de manera gràfica.
-
Espai i temps: Té capacitat per transmetre la sensació del pas del temps, mitjançant la seqüència de vinyetes i sensació d'espai, que és el que la imatge exposa.
-
Guió i dibuix: Aquests dos elements, importants per separat requereixen dues figures, escriptor i dibuixant, que desenvolupin l'aspecte narratiu i el plàstic.
-
Textos plàstics: És important la disposició i el format dels textos, aquests elements conformen una funció expressiva que va més enllà de la literalitat. Per això, les bafarades poden significar un pensament, o els textos grans poden significar un crit.
-
Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes. Aquest símbols amb el temps s'han acabat adquirint com a elements del llenguatge del còmic i sovint ja es llegeixen de manera natural. Per exemple una bombeta encesa pot representar una idea, un tronc amb una serra pot representar una persona dormint ...
-
Llenguatge col·loquial: El llenguatge verbal intenta ser molt natural, amb vacil·lacions, interrupcions, ... Un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.
Història del còmic
Llavors seguint aquesta premissa, segons alguns experts es pot dir que el comic va començar juntament amb el naixement de l’art i que ha estat present durant tota la història de l’art.
A l'art prehistòric és el primer cop on la humanitat tracta de narrar i mostrar fets mitjançant dibuixos. De manera que es pot dir que és el primer còmic de la història. Per altra banda, en l'art Egipci i Mesopotàmic hi havia relats a partir d'imatges en seqüència amb temàtica commemorativa o religiosa. A la ceràmica Grega es feien escenes de guerrers, atletes i escenes quotidianes. En canvi, a l'escultura romana, s’acostumava a fer relleus commemoratius i propagandístics, explicant accions o batalles d’emperadors. A l'altra punta del món, els codis i frisos maies representaven escenes amb distribució de vinyetes i un antecedent dels globus. Al segle XII a el Japó, en l'ukiyo-e (estampa japonesa) hi havia una disposició i moviment semblant a les vinyetes modernes, a més a més es feien amb tinta sobre paper. També els frescos, relleus, tapissos i retaules romànics i gòtics es poden considerar còmics explicatius, per així que la gent analfabeta pogués entendre les doctrines cristianes i les vides dels sants.
Art prehistòric
Art Egipci i Mesopotàmic
.jpg)
Ceràmica Grega
Escultura romana
Retaule gòtic
Ukiyo-e
Codis i frisos maies
Les primeres historietes impreses
En canvi, per altres experts, l’origen del còmic es remunta a la invenció de la impremta, però va ser al segle XVI a Catalunya i València quan es van començar a popularitzar els plecs de cordill, llibrets en vers o prosa, que acostumaven a tenir gravats, i les auques, historietes pictòriques, amb rodolins de dues línies sota les vinyetes.
Per altra banda, els artistes anglesos del segle XVIII, van desenvolupar les bafarades a les seves caricatures per fer sàtires dels governants. L'any 1789, amb la invenció de la litografia, es van poder fer impressions dels gravats, produint una producció molt més ràpida. Però el suís Rodolphe Töpffer, va ser el que va popularitzar el “còmic”, amb Histoire de M. Jabot l'any 1833.
Histoire de M. Jabot
Auca
La premsa de masses
Segons altres experts, el còmic neix en paral·lel amb la premsa, com a mitja de comunicació. Va ser l'any 1830, quan la revista Li Caricature, fa una caricatura política en contra de Lluís Felip I de França, canviant també la crítica política i passant a ser aquestes imatges còmiques humorístiques.
Per influència d’aquesta revista, la revista britànica Punch, expandeix el còmic, parlant de la revolució social i industrial amb aquest format. Fent que sorgeixin personatges fixos. I l'any 1893, van començar a aplicar el color al New York World de Joseph Pulitzer.
El còmic modern
L’inici del còmic modern està centrat a els Estats Units durant finals del segle XIX i el segle XX. Aquest tenia un format de tires còmiques a color, a les quals se les va començar a implementar bafarades i van deixar de tenir text a sota de la vinyeta. L'any 1895, The Journal va publicar el que és considerat el primer còmic modern, The yellow Kid de R.F Outcault. El temes més populars són aquells on s’utilitza l'humor fisc i el tractament dels problemes d'adaptació a la modernitat d'un grup de personatges.
A la resta del món, es segueixen col·locant els textos al peu de la vinyeta. També sorgeixen revistes i suplements infantils, com les revistes espanyoles TBO (donant el nom amb què es coneix el còmic a Espanya, tebeo) i Pulgarcito.
La Gran depressió
La Gran Depressió de 1929 va impulsar una renovació temàtica i estilística del còmic als Estats Units. Van aparèixer sèries de comèdia i tires d’aventures, així com li’l Abner (1934), Mickey Mouse (1930) o Dick Tracy (1931).
Anys més tard, còmics com Flash Gordon(1934) i el Príncep Valent (1937), van potenciar un estil més realista i elegant, en contraposició a l’estil caricaturitzat que hi havia fins aquell moment. També va substituir les històries autoconclusives, per deixar un suspens a l’última vinyeta i que el lector s’aficionés.
Però, al final dels anys 30, es van començar a popularitzar els comic books gràcies a l’èxit dels superherois. El primer còmic relacionat amb aquest gènere va ser Superman (1938), seguit de Batman (1939), Capità Amèrica (1941) i Wonder Woman (1941).
A causa de l’esperit bèl·lic causat per la Segona Guerra Mundial, els còmics d’aventures van derivar a la creació de còmics bèl·lics, on es feia gala de símbols i propaganda nacional, on s’enfrontaven als enemics del país.
L’Edat d’Or
Després del conflicte, el còmic nord-americà es troba en el seu punt més àlgid, amb una gran quantitat de vendes i un públic compost per nens, adolescents i adults joves, tant masculins com femenins. No obstant això, de seguida va tenir greus limitacions, ja fossin de format, a les tires de premsa, i temàtiques, als comic books. Aquests últims van adquirir una gran varietat temàtica, triomfant els generes de ciència-ficció, crims, funny animals, terror, romàntic i els westerns.
Per altra banda, a Argentina, destaquen les revistes humorístiques Rico Tipus (1943) i Tia Vicenta (1957), així com el còmic d’aventures com El Eternauta (1957).
El còmic francobelga, dividida generalment en dues escoles, la de Brussel·les i la de Charleroi, va fer sèries com Lucky Luke (1946), Els barrufets (1958) Spirou o Tintin. Les principals revistes van ser Spirou, Tintin, on els còmics més populars van ser el del respectiu nom de la revista, i Pilot amb Astèrix el Gal.
Fins l'actualitat
Finalment, als Estats Units torna l'interès pels superherois gràcies a títols com Lliga de la Justícia (1960), Els Quatre Fantàstics (1961) o L'Home Aranya (1962), molts d'ells creats per Stan Lee i Jack Kirby.
A partir de 1962, apareix una nova consciència del medi, sobretot a França i Itàlia, de tal manera que els intel·lectuals ja no ho aborden des d'una perspectiva pròpia de la Psicologia social, sinó des de l'Estètica. Moltes de les noves historietes estan orientades, a més, cap a un públic cada cop menys juvenil.
Des del Manga Shonen (1947), que va ser la primera revista infantil dedicada en exclusiva al manga, Osamu Tezuka, sovint considerat el pare del manga modern especialment amb el seu personatge estrella Astroboy, va diversificar la seva producció en múltiples gèneres, a més de combinar un major dinamisme amb abundants efectes sonors. En 1988, gràcies a l'èxit de les versions en anime (versió en dibuixos animats) d’Akira (1982) i Dragon Ball (1984), la historieta japonesa va començar a difondre's internacionalment. Al dia d'avui, el manga s'ha consolidat en la societat occidental, arribant a ser imitat per autors nord-americans i europeus i donant lloc a moviments com l'amerimanga o la nouvelle manga.
Un altre destacat fenomen d'aquestes dues últimes dècades és l'aparició dels webcòmics gràcies a la generalització d'Internet, que han permès el desenvolupament de formats específics de l'espai virtual (com el infinite canvas, ‘llenç infinit’), a més d'una difusió més fàcil de les historietes, a més a més ofereix la possibilitat de no tenir cap tipus de censura i de poder ser fets per qualsevol.
Predecesors
La Vinyeta
La vinyeta és la unitat mínima de narració en una historieta o un còmic, representant una escena o un moment breu dins de la seqüència narrativa i sol tenir la forma d'un quadrat o rectangle, encara que també pot ocupar tota una pàgina i contenir més d'una escena de la narració.
Formes i grandàries
A partir de la mida, la forma i la seva disposició, es construeix el ritme narratiu de la història.
Poden presentar algunes diferències de significat, encara que es pot jugar amb les convencions establertes i usar-les per crear diverses situacions, contradiccions o efectes. Es poden apreciar uns patrons comuns en la forma:
segons el tamany
- Vinyeta horitzontal i estirada: allarga el temps.
- Vinyeta vertical estirada: genera tensió, acció i vertigen.
- Vinyeta petita: mostra detalls, o elements sense molta importància.
- Vinyeta gran: posar èmfasi sobre l’escena que es mostra a aquesta.
Segons la forma
- Amb vores: És la vinyeta convencional, de forma quadrada o rectangular, dins de la qual s'inclou un moment de la narració
- Sense vores: És un recurs molt comú per reflectir diversos significats, per exemple espai il·limitat i serenitat.
- Vores ondulades: indiquen que es tracta d'un somni o ensomni d'un personatge.
- Vores punxants: mostren una explosió o sorpresa
Altres tipus de vinyetes
-Vinyetes flotants: No tenen límits, de manera que poden trepitjar altres vinyetes amb delimitacions. Es solen utilitzar per presentar personatges, vestuaris i objectes, o per fer de pont a la següent vinyeta.
-Vinyetes a Sang: No tenen límits, i acostumen a funcionar com un fons que ocupa tota la pàgina, de manera que es poden sobreposar altres vinyetes. S’utilitzen per donar una sensació d’amplitud o impacte, encara que també es pot fer servir per situar al lector, enquadrar a personatges o tenir més espai per dibuixar.
-Vinyetes a tota la pàgina (splash page ): També poden ocupar dues pàgines. Serveixen per crear impacte, de manera que s’utilitzen per moments importants d’acció o presentació d’un escenari.
-Vinyeta partida (split-panell): consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per a representar accions relacionades entre si.
- Vinyetes detall: s’utilitzen per mostrar un determinat detall, en primer pla, perquè no passi desapercebut per part del lector. Aquesta ampliació es col·loca dins de la mateixa vinyeta i no en una contigua.
També existeix l’espai entre vinyetes, el gutter, el qual s’utilitza per marcar el temps. Si el gutter és més gran, ha passat més temps entre una vinyeta i l’altre, si és molt estret, s’està creant una acció molt ràpida.
Les possibilitats són infinites, i es poden combinar, o modificar per generar l’atenció que es busca.
Planificació
Per poder per un còmic, es necessita una planificació prèvia.
Primerament, ha de crear un guió narratiu, on decideixes com serà la història, i que passarà aquesta: el protagonista, l’antagonista, el principal problema, com es soluciona...
Abans de començar a dibuixar el còmic, s’ha de decretar l’estètica d’aquest, s’han d’anar fent esborranys dels personatges i escenaris fins a trobar un disseny i estètica que s’adeqüi al que volem. Per aquest procés és recomanable fer una pluja d’idees, fins a trobar una que ens convenci, que serà la que desenvoluparem.
composició
Sentit de lectura
L'ordre de lectura de les vinyetes i els diàlegs del còmic europeu i americà va d'esquerra a dreta i de dalt a baix.
L'ordre de les vinyetes en el manga va de dreta a esquerra, igual que els diàlegs.
Numero de vinyetes
En el còmic europeu, on el format sol ser més gran que la resta, per tant, el nombre de vinyetes per pàgina sol ser major, entre 5 i 8 vinyetes normalment.
Els còmics americans tenen un nombre aproximat de vinyetes per pàgina seria entre 3 i 6, però depenent de l'acció pots trobar-te amb més vinyetes, encara que aquestes tindran una funció de transició o moviment en la seva majoria.
En el manga, que té el format més petit en comparació a la resta, el nombre de vinyetes sol ser entre 3 i 5.
Tot i això, aquest número és purament orientatiu, ja que sempre pot tenir variacions.
Narrativa Visual
És important que les pàgines puguin respirar i fer que la seva estructura sigui el més interessant, fluida i comprensible possible. De res serveix posar moltíssima informació de cop en una sola vinyeta, és millor utilitzar més i aconseguir la manera d'exposar aquesta informació (o fins i tot una seqüència d'acció) d'una forma coherent i atractiva visualment, així es podrà comprendre bé el que s’explica sense córrer el risc que el lector perdi l'interès per no entendre el que està succeint.
També és molt important pensar com afecta l’ordre de lectura a la narrativa visual, i intentar ajustar les composicions per establir un ordre el qual seguirà el lector de manera inconscient.
perspectiva
La perspectiva ens serveix per donar un efecte de tridimensionalitat al còmic, i als espais que apareixen. Peó depenent de l’angle en el qual està el punt de vista, transmet sensacions diferents. Els més notables són:
En picat: des de dalt de l'escena. Indica disminució o abatiment;
En contrapicat: des de baix, és a dir, des del «sòl» de l'espai. Indica poder o autoritat.
Personatges
Els personatges són un element molt important en els còmics, ja que són els encarregats de transmetre la història, i amb qui el lector empatitzar. Així que és important que estiguin ben construïts, però que també tinguin un bon disseny.
És molt important que els personatges amb rellevància en la història tinguin un disseny que els diferenciï entre ells, per així evitar confondre al lector, i que transmetin el que l’autor vol, ja que encara que no ho sembli, el disseny transmet molt del personatge, així que es pot transmetre la seva forma de ser mitjançant la seva aparença.
De manera que el primer pas per fer un personatge és tenir clar el seu caràcter i la seva aparença.
Expressions facials i moviment del cos
Un cop s’ha decidit com serà el personatge, s’han de practicar com s'expressarà aquest al còmic, ja que per dotar-lo de vida no pot estar tota l'estona amb la mateixa cara, si no ha d’utilitzar el llenguatge corporal per comunicar al lector com es sent. De manera que és molt important practicar algunes expressions, per així tenir una idea de quins seran els seus gestos en determinades situacions.
Texts i símbols gràfics
Bafarades
El principal signe d’expressió del còmic són les bafarades, uns cercles flotants en la vinyeta, on va introduït el text. Aquestes tenen diverses parts i significats depenent de com es facin:
Contorn: és la forma exterior de la bafarada. Pot tenir bastants formes, les quals expressen maneres de parlar. Depenent del contorn poden expressar:
Diàleg normal: la bafarada té forma de cercle o quadrada.
Murmuig: S'apliquen línies discontínues al contorn de la bafarada
Crit: Es fan uns vèrtexs punxeguts a la bafarada
Pensament: Es caracteritza per tenir formes sinuoses, com si fos un núvol.
Por: El contorn de la bafarada està formant per línies sinuoses
Cua: sol ser sempre amb forma de pic, sempre cap a qui parla, però a vegades, i depenent del contorn de les bafarades del còmic, aquesta pot canviar:
Veu en off: la bafarada no té cua
Múltiples persones parlant a la vegada: d’una sola bafarada surten diverses cues.
Enllaçar diàlegs: quan un diàleg és molt llarg, es reparteix el text en vinyetes, de manera que es faci més amè. Per fer-ho, s’utilitza la cua de manera que va d’una bafarada a una altra.
Igual que altres aspectes del còmic, sempre hi ha diferents variants, i es pot modificar depenent de l'autor.
Cartellera i cartutxos
El cartutx o cartel·la és un quadre de text situat dins d'una vinyeta o entre dues d'elles, amb la funció d'explicar o narrar al lector determinats fets de la història que ha de conèixer.
Onomatopeies
Un altre element característic del còmic, és l'ús d’onomatopeies, per fer efectes de so, com el grinyolar d’una porta, el lladruc d’un gos...
Metàfores gràfiques
Una Metàfora visual és representar visualment estats d'ànim, sensacions o idees. Així com una bombeta quan té una idea, o una gota d’aigua a la cara si s'està amoïnat.
El muntatge
El muntatge de les vinyetes determina la construcció i el desenvolupament de la narració d'un còmic. Els mètodes emprats per als canvis de vinyetes són molt variats; un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d'espai, d'escala o de temps, i dins d'aquest últim pot ser un avanç o un retrocés, que al seu torn poden ser immediats o mediats.
Transicions entre vinyetes
Quan es crea un còmic, no es pot dibuixar absolutament cada acció, per tant, queden moviments que s’han d'omplir amb la nostra imaginació. Hi ha diferents tipus de transicions:
- Moment a moment: la connexió entre les vinyetes és la més òbvia i ràpida. És una transició, en la qual dibuixem a un mateix personatge, en una seqüència que mostri cada aspecte mínim d'una acció.
- Acció a acció: és la transició més utilitzada en els còmics. En aquestes, es representa a un element que progressa acció a acció.
-Tema a tema: la línia unificadora, serà la de la idea central que participi de tots aquells personatges, o imatges que mostrem.
- Escena a escena: els salts entre vinyetes ens transporten a distàncies considerables de temps i espai. El lector haurà de dur a terme un raonament deductiu per a donar-li sentit al que succeeix.
- Aspecte a aspecte: En aquesta transició, sol passar-se per alt el temps, i es posa en èmfasi, les relacions entre llocs, idees, o disposicions d'ànim.
-Non-sequitur: Anomenem d'aquesta manera a les transicions o salts, on no hi ha relació aparent entre els quadres que es mostren.
Les El·lipsis
Les el·lipsis temporals impliquen l'eliminació d'una part més o menys àmplia de la situació o de l'acció que s'està presentant. Es considera que aquest fragment és irrellevant, que no aporta res a la narració, que pot ser elidit sense que l'espectador perdi la continuïtat del discurs. L'el·lipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat.
Per fer una el·lipsi correctament s’ha de tenir molt en compte el raccord, que és la interrelació d'uns plans amb uns altres partint de determinats conceptes que permeten donar la sensació de continuïtat. El raccord bé determinat per aquells aspectes formals que són necessaris per a donar coherència entre un pla i els següents. Aquests aspectes permeten la construcció de la seqüència i la seva percepció com a tal.
El procés de realització
Un cop s'ha fet tota la planificació prèvia, és moment de pensar com es mostrarà, o sigui és el moment de fer el guió tècnic. En aquest especificarem com volem fer l'enfocament de la vinyeta, les onomatopeies que utilitzarem, una aproximació dels diàlegs, etc. Podem acompanyar-lo d'un esborrador tipus storyboard on reflectir aquesta informació. Veure-ho esbossat pot facilitar-nos fer-nos una idea del que volem dibuixar.
Com és lògic aquest procés creatiu s'acompanyarà de fer i refer les vegades que sigui necessari, fins a trobar la versió que més ens agradi. Tot i això, a vegades, es fan algunes modificacions del que hem planificat per arribar a la versió final.
Un cop està planificat, i s’ha creat un esbós de com es veurà el còmic, és el moment de passar-ho a net, ja sigui amb tinta, color o amb la tècnica que es prefereixi.
Bibliografia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_c%C3%B2mic
https://elloboiberico.com/2015/12/14/como-hacer-un-comic-planificacion/
https://www.cevagraf.coop/comics/composicion-de-vinetas-para-comic/
https://www.creativosonline.org/bocadillos-de-comic.html
http://www.rubengg.com/manualdelah/metaforas_visuales/metaforas_visuales_contenido.html
http://traducircomics.blogspot.com/2013/03/cartuchos-y-cartelas.html
https://trainingforcomics.com/es/6-transiciones-de-vinetas-que-debes-dominar/